Ampliar la democràcia per frenar l'emergència climàtica
Amb aquest manifest fem una crida a tot el país a liderar col·lectivament la transició ecològica i energètica justa basada en la democràcia. Instem la societat civil, els partits polítics democràtics, i el futur Govern nascut de les urnes, a apropiar-nos de l’ambició de les Assemblees Ciutadanes per superar la polarització que bloqueja l’acció climàtica.
La nostra democràcia té al davant un repte sense precedents: actuar d’acord amb el consens científic sobre el clima per construir una transició ecològica justa.
La immensa majoria de la ciutadania espanyola dona suport a les mesures de resposta al canvi climàtic.
I, malgrat això, aquesta mateixa majoria considera que no se li està donant la importància necessària a la principal amenaça que enfronta la humanitat.
Els Governs, independentment del seu signe polític, estan lluny de trobar una via efectiva per donar sortida a la paràlisi que ha impedit complir amb el principal objectiu de l’Acord de París:
limitar a 1,5 °C l’augment de temperatures globals del nostre planeta
i, alhora, construir la “transició justa” que recomana la comunitat científica internacional a l’últim informe del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC).
No és d’estranyar, per tant, que el secretari general de les Nacions Unides sintetitzi la gravetat de la situació descrita en l’informe en aquestes paraules: “qualsevol retard comporta morts”; no obstant això, les solucions d’aplicació immediata continuen estant a l’abast de la nostra mà.
Herència de l’ímpetu de les mobilitzacions massives ocorregudes el 2018 durant “l’onada de protestes mundials pel clima”, la participació ciutadana en la presa de decisions entra en escena com un factor clau per accelerar i garantir transicions ecològiques eficaces, ràpides i socialment justes.
En sintonia, el Consell d’Europa va reconèixer el 2021 les Assemblees Ciutadanes per sorteig com un mitjà de transformació ecològica profunda per a les nostres societats. De la mateixa manera, l’IPCC sosté en el seu últim informe que els processos participatius són essencials i insta els governs a integrar-los a tots els nivells de l’acció climàtica.
Les recents experiències internacionals en democràcia deliberativa, a través de la fórmula de les Assemblees Ciutadanes, destaquen per dos motius:
Prenen decisions enormement complexes gràcies al personal científic expert posat a la seva disposició
Combaten la polarització respectant la diversitat de la societat del país en ser convocades mitjançant un sorteig representatiu en termes de gènere, edat, educació, diferències socioeconòmiques i distribució geogràfica.
És a dir, les Assemblees Ciutadanes en generen una visió compartida, alliberada de la influència directa de lobbies i grups de pressió, que a més està basada en la ciència.
Declaració davant l'emergència climàtica i ambiental
En aquest context, el 21 de gener de 2020, fruit del clamor social i el consens majoritari de la comunitat científica, el Govern espanyol va emetre una Declaració davant de l’emergència climàtica i ambiental en la qual va adquirir el compromís de celebrar la seva primera Assemblea Ciutadana pel Clima
Després d’experiències similars al Regne Unit i a França, a Espanya es va reunir per sorteig 100 persones per respondre la pregunta
Una Espanya més segura i justa davant del canvi climàtic, com ho fem?
Després de més de mig any de treball, i malgrat les mancances organitzatives i de difusió del procés, el juny del 2022 l’Assemblea Ciutadana va presentar 172 recomanacions, aprovades amb un suport mínim del 87%, amb l’objectiu de combatre l’escalfament global amb polítiques transversals.
No obstant això, a gairebé dos anys de l’inici de les seves deliberacions, aquestes ambicioses mesures continuen invisibilitzades i sepultades per les autoritats i els poders públics. En conseqüència, denunciem amb preocupació que el Govern decidís abandonar un dels més importants compromisos inaugurals de la recentment finalitzada legislatura: la democràcia climàtica i la justícia ambiental que són ara una emergència vital per a tota la societat espanyola.
Fem una crida
Aquest any electoral, en què el nostre país pateix una sequera extrema i el Parc Nacional de Doñana s’encamina a un punt de no retorn, les persones i les organitzacions signants d’aquest manifest ho fem amb la mirada posada en la necessitat aconseguir una acció segura, ràpida i efectiva contra el canvi climàtic i cap a la transició energètica.
Cridem a ratificar aquesta acció a través d’un Pacte d’Estat per blindar-la de vaivens partidistes i prendre l’exemple de la capacitat d’acord assolida a l’Assemblea Ciutadana.
Aquest pacte haurà de contemplar una reforma fiscal verda, el principi que cap partida pressupostària no malmeti el medi ambient i el compromís amb un control ciutadà que pugui garantir una transició energètica justa.
Es pot i s’ha de pensar a llarg termini com a comunitat, i, alhora, organitzar l’acció pública amb la urgència que requereix l’emergència climàtica.
Les Assemblees Ciutadanes han de créixer, enfortir-se i multiplicar-se a nivell autonòmic, local i sectorial com estem veient en diferents territoris com Gipuzkoa, Mallorca, Barcelona i La Palma. S’han d’instal·lar com a òrgan de govern permanent seguint el model de la Regió de Brussel·les.
Firma la petició
Les persones i organitzacions signants coincidim en la importància de difondre l’informe de l’Assemblea Ciutadana per al Clima i a propiciar un debat públic informat respecte a les seves recomanacions, sobre les quals podem tenir diferents posicionaments. A les portes de les Eleccions Generals del 23J i de la Presidència Espanyola de la Unió Europea,
Fem una crida al nostre país a liderar en l'ambit Europeu la democràcia deliberativa amb un Pacte d'Estat Ecològic per fer front a l’emergència climàtica.
Per llançar aquest debat públic informat, exposem aquí una breu fotografia de l’informe final de l’Assemblea Ciutadana per al Clima. Ho fem a partir de les cinc Àrees de Vida i Societat en les quals es van plasmar les seves recomanacions: consum; alimentació i usos de sòl; comunitats, salut i cures; i ecosistemes.
Per tal de combatre el deficient model de consum, responsable de ser una de les majors fonts d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’Assemblea Ciutadana proposa dos tipus de mesures: d’una banda, treballar des de l’educació i la sensibilització mitjançant l’adaptació dels currículums educatius en tots els nivells, la millora de l’etiquetatge de productes i la conscienciació sobre el concepte de decreixement. D’altra banda, augmentar els estàndards d’eficiència tèrmica en la indústria de la construcció, electrificar el transport de mercaderies i facilitar l’autoconsum i el consum de proximitat.
Per combatre el model de consum deficient, que és responsable de ser una de les principals fonts d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, l’Assemblea de Ciutadans proposa dos tipus de mesures:
D’una banda, treballar des de l’educació i la sensibilització mitjançant l’adaptació dels currículums educatius a tots els nivells, la millora de l’etiquetatge dels productes i la sensibilització sobre el concepte de decreixement.
D’altra banda, augmentar els estàndards d’eficiència tèrmica en la indústria de la construcció, electrificar el transport de mercaderies i facilitar l’autoconsum i el consum de proximitat.
L’Assemblea Ciutadana insisteix en la necessitat d’un nou sistema agroalimentari basat en la sobirania alimentària. Això implica, a més, reconèixer l’alimentació com un dret que garanteixi la producció local, sostenible, ecològica, econòmicament i socialment adaptada a les circumstàncies socioculturals del territori. D’aquesta manera, les recomanacions impliquen promoure polítiques públiques de prevenció i reducció de l’impacte ambiental del sistema alimentari, fent èmfasi en la desigual responsabilitat de persones i empreses mitjançant polítiques que sancionin i penalitzin les seves males pràctiques. En aquesta mateixa senda, es promou incentivar fiscalment el sector agroecològic extensiu i disminuir la ramaderia industrial fins a la fi progressiva de les macrogranges.
L’Assemblea de ciutadans insisteix en la necessitat d’un nou sistema agroalimentari basat en la sobirania alimentària. Això implica també reconèixer l’alimentació com un dret que garanteix la producció local, sostenible, ecològica, econòmica i social adaptada a les circumstàncies socioculturals del territori.
D’aquesta manera, les recomanacions passen per impulsar polítiques públiques que previnguin i redueixin l’impacte ambiental del sistema alimentari, posant èmfasi en la responsabilitat desigual de les persones i les empreses a través de polítiques que sancionin i penalitzin les seves males pràctiques.
En la mateixa línia, es volen promoure incentius fiscals per al sector agroecològic extensiu i reduir la ramaderia industrial fins al final progressiu de les macroexplotacions.
Pel que fa a la mobilitat, l’Assemblea Ciutadana recomana “reestructurar i millorar la mobilitat sostenible amb infraestructures de transport públic eficient i no contaminant” i potenciar el seu ús “perquè arribi a tots els llocs (sobretot, a l’àmbit rural)” i, al seu torn, convertir en zona de vianants el centre de les ciutats, reduir la utilització del cotxe i minimitzar els vols nacionals en favor de prioritzar el tren. Ateses les tensions migratòries internes a les quals s’enfronta l’Espanya Buidada, aconsella també buscar concordances entre la migració i l’aprofitament de les infraestructures existents, com ara habitatges o terres actualment sense ús.
Cada vegada són més evidents els efectes que la crisi climàtica té en la salut de la població. Noves pandèmies, deficiència de l’aire, desertització i ecocidis que portaran famílies, ecoansietat, problemes respiratoris, cops de calor i altres mals. Davant d’aquesta situació s’encomana a les administracions públiques reforçar l’atenció primària i impulsar un enfocament integral de salut enfront del canvi climàtic. Tot això acompanyat de polítiques de cures que garanteixin la resiliència dels sistemes socioeconòmics, la justícia i l’equitat, amb l’objectiu últim de no deixar ningú enrere.
Pel que fa a la mobilitat, l’Assemblea ciutadana recomana «reestructurar i millorar la mobilitat sostenible amb infraestructures de transport públic eficients i netes» i potenciar el seu ús «perquè arribi a tot arreu (especialment a les zones rurals)» i, alhora, fer que els centres de la ciutat siguin per als vianants, reduir l’ús del cotxe i minimitzar els vols domèstics a favor de prioritzar el tren.
Davant les tensions migratòries internes a les quals s’enfronta l’ Espanya buidada, també és aconsellable buscar concordances entre la migració i l’ús de les infraestructures existents, com ara l’habitatge o els terrenys que actualment no es fan servir.
Els efectes que la crisi climàtica té en la salut de la població són cada vegada més evidents. Noves pandèmies, deficiències de l’aire, desertificació i ecocidis que portaran fam, ecoansietat, problemes respiratoris, cops de calor i altres malalties. Davant d’aquesta situació, es demana a les administracions públiques que reforcin l’atenció primària i promoguin un enfocament integral de la salut davant del canvi climàtic. Tot això ha d’anar acompanyat de polítiques d’atenció que garanteixen la resiliència dels sistemes socioeconòmics, la justícia i l’equitat, amb l’objectiu final de no deixar ningú enrere.
En l’àmbit laboral, l’Assemblea Ciutadana recomana que les infraestructures i centres de treball garanteixin mesures per reduir els costos i riscos dels cada vegada més freqüents fenòmens meteorològics extrems. Així mateix, el centre de treball es presenta com un espai clau per a la reducció del consum d’energia: amb la promoció de zones ambientalment més favorables, el disseny de nous centres que contribueixin a la descarbonització i l’impuls de la digitalització, sense deixar de considerar l’impacte ambiental de les noves tecnologies.
A més, són de destacar altres mesures que afavoreixen el repartiment equitatiu de les tasques de cura, les quals repercuteixen directament sobre la salut i el benestar de la població, com ho són la reducció de la jornada laboral, el reforç del teletreball quan sigui possible, l’estímul de l’economia social i cooperativa, el foment de l’ocupació en sectors emergents de conservació i transició, o la incorporació de principis climàtics en els convenis col·lectius.
En el lloc de treball, l’Assemblea de ciutadans recomana que les infraestructures i els llocs de treball garanteixin mesures per reduir els costos i els riscos d’esdeveniments meteorològics extrems cada vegada més freqüents. Així mateix, el lloc de treball es presenta com un espai clau per a la reducció del consum energètic, amb la promoció d’àrees més respectuoses amb el medi ambient, el disseny de nous centres que contribueixin a la descarbonització i la promoció de la digitalització, tot considerant l’impacte ambiental de les noves tecnologies.
A més, s’han d’aplicar altres mesures que afavoreixin la distribució equitativa de les feines relacionades amb les cures, que tenen un impacte directe en la salut i el benestar de la població, com la reducció de la jornada laboral, el reforçament del teletreball quan sigui possible, l’estímul de l’economia social i cooperativa, el foment de l’ocupació en sectors emergents de conservació i transició, o la incorporació de principis climàtics en els convenis col·lectius.
L’Assemblea Ciutadana insta a treballar en plans i programes de conservació concrets per als ecosistemes i les espècies animals i vegetals que pateixen les pitjors conseqüències del canvi climàtic, i anar més enllà de la conservació a través de la restauració dels principals ecosistemes del país. Reitera, així mateix, la urgència de la transició energètica, que haurà de realitzar-se sobre la base d’energies renovables, amb estratègies més ambicioses d’estalvi i eficiència, i amb la implicació de tots els agents socials. Tal és així que enfront del “sistema actual que ha beneficiat desmesuradament certes empreses”, s’exigeix la implantació d’un model energètic amb control públic i l’elaboració d’una planificació territorial vinculant respectuosa amb el patrimoni natural i la biodiversitat en totes les fases de la seva vida útil, inclòs el seu desmantellament.
Amb tot, cal destacar aquelles recomanacions destinades a millorar l’aplicació de la legislació de protecció ambiental amb mesures tals com millorar la formació laboral, l’augment del pressupost i els mitjans, o la tipificació de l’ecocidi com a delicte tant en l’àmbit nacional com internacional.
L’Assemblea ciutadana insta a treballar en plans i programes de conservació concrets per als ecosistemes i les espècies animals i vegetals que pateixen les pitjors conseqüències del canvi climàtic, i a anar més enllà de la conservació a través de la restauració dels principals ecosistemes del país. També reitera la urgència de la transició energètica, que s’haurà de dur a terme sobre la base de les energies renovables, amb estratègies més ambicioses d’estalvi i eficiència, i amb la implicació de tots els actors socials. Davant del «sistema actual que ha beneficiat desproporcionadament determinades empreses», es requereix la implantació d’un model energètic amb control públic i el desenvolupament d’un ordenament territorial vinculant i respectuós amb el patrimoni natural i la biodiversitat en totes les fases de la seva vida útil, com ara el seu desmantellament.
No obstant això, cal destacar les recomanacions destinades a millorar la implementació de la legislació de protecció ambiental a través de mesures com la millora de la formació laboral, l’augment del pressupost i els mitjans, o la criminalització de l’ecocidi a nivell nacional i internacional.
Organismes signants
A iniciativa de
